12/10/22

CRÒNICA SITGES 2022: WATCHER, de Chloe Okuno

 



Una parella es muda a un país nou, en concret, a Rumania, que és el país d’ell, i on ella se sent desplaçada. No entén res de l’idioma i, mentre el seu company està absorbit per la feina, ella es passa els dies sola i morta d’avorriment. A més té la sensació que en una finestra de l’edifici del davant hi ha un home palplantat que la mira fixament. I s’hi obsessiona, i la cosa creix, i gira i torna a girar, però amb una elegància admirable.

Watcher és una peli que tot i ser principalment atmosfèrica no et deixa reposar, la realització és elegant i impecable, i la trama deixa anar constantment petits ganxos que t’arrosseguen. El to i les interpretacions absorbeixen, la inquietud és permanent, i tot plegat xucla amb una força sorprenent cap a l’interior de la pantalla. L’argument mai t’arriba a sorprendre, tanmateix es tracta d’una pel·lícula sòlida que fa de bon recomanar. Una combinació (argumental i estètica) entre Lost in translation de Sofia Coppola i Someone’s watching you d’en John Carpenter. 


RM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada