Un paio a qui la parella acaba de deixar para en una àrea de servei deixada de la mà de déu, a la quinta forca, on déu va perdre l'espardenya. El pàio, més aviat tòtil, agafa una borratxera de cal déu allà mateix, i al matí, quan es desperta, córre cap als lavabos públics a vomitar. Però ep, que a la paret que dóna al vàter del costat algú hi ha dibuixat una mena de monstre, i on hi hauria d'haver la boca del monstre hi ha un "glory hole". És més, del forat en surt una veu greu però amable (la del gran J.K. Simmons) que li diu coses estranyes. De fet li diu que és una mena de deitat còsmica lovecraftiana, i que el necessita per salvar la humanitat.
Amb un pressupost ínfim i una idea meravellosa (idiota però meravellosa), Glorious intenta aguantar 80 minuts de metratge que se li fan llargs. La combinació entre humor i terror no acaba d'estar ben resolta, i el que podia haver sigut un curt, o fins i tot un migmetratge memorable, s'encalla en un diàleg entre el ressacós i la veu que surt del vàter que no acaba d'avançar en cap direcció, com passa també amb els malaguanyats flasbacks. Hi ha acudits que fan molt riure, això si, però no gaires.
RM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada