En Brian és un paio solitari i lleugerament atontat que es passa el dia creant invents absurds que no serveixen per a res, fins que un dia se li acudeix fer-se un amic artificial amb un maniquí i una rentadora. El resultat és en Charles Petrescu, una creació ridícula amb aspecte d'avi i caràcter de nen. Evidentment la peli va de l'amistat entre ells dos, també de com el robot voldrà veure món i el seu amo li prohibirà per protegir-lo, cosa que desencadenarà l'adolescència d'en Charles (l'evolució del caràcter del robot, i com això modifica la relació amb el seu creadror, és el més divertit i encertat de la pel·lícula, però tampoc n'espereu res gaire profund). Evidentment també hi ha una gent dolenta que li vol prendre el robot, i una noia que li fa tilin a en Brian.
Brian and Charles és una pel·lícula prou extravagant per formar part de la secció Noves Visions, i prou amable per a inaugurar-la, tanmateix trobo que li falta bastant punch, tan pel que fa a l'humor, com als personatges, que, tot i tractar-se bàsicament de caricatures, resulten totalment previsibles, com també ho és l'argument. Reconec que és una pel·lícula molt fàcil de gaudir, per lleugera i simpàtica, i per les escenes magnètiques que comparteixen en Brian i el seu robot casolà, però tot i així no ofereix ni un sol moment que sorprengui a l'espectador. Brian and Charles és la típica extravagància indie que agrada a Sundance i a un cert sector del públic de Sitges, entre els que sovint m'incloc, tot i així, que en aquest cas, trobo que l'argument es passa de naïf, perquè després del primer terç de pel·lícula ja podries enumerar en veu alta tot el que passarà a continuació.
RM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada