La Giselle un bon dia es desperta dins una caixa, sota terra. Primer no sap què ha passat, però al cap d'uns segons recorda que el seu marit, un empresari sense escrúpols i amb sobrepès anomenat Bob Glandier l'ha estrangulada després que ella marxés de casa cansada de la vida grisa que portava. Un cop ens ha presentat el peculiar fantasma i el porc fastigós del seu marit, la novel·la va obrint l'objectiu per fer entrar tot de personatges secundaris pintorescs les presentacions dels quals són el millor del llibre, des de la veïna beata al fantasma del poeta suïcida, passant pel germa gai repudiat que treballa en un bingo a Las Vegas.
Així, a base de capítols curts i una bona dosi d'ironia, Disch crea una sàtira fantàstica sobre la classe mitja nordamericana, amb una visió de la vida després de la mort terriblement original. Per exemple, a l'altre món els canals de televisió mostren les vides dels nostres éssers estimats, els fantasmes estan lligats per fils invisibles als éssers vius amb qui tenien lligams emocionals i fins i tot existeixen una mena d'estadis previs al cel, entre els quals hi ha el paradís projectat per cadascú (per un dels personatges serà un gran centre comercial de parets blanques). A més, l'accés al cel, en lloc de Sant Pere, el custodia la poetessa i stripper avant-la-lettre Adah Menken
La novel·la, que comença extraordinàriament bé i conté alguns passatges francament brillants, tant pel que fa a les sempre interessants reflexions de Disch com a subtrames divertides i originals, es va desinflant gradualment, i cap al tram final es salva únicament per aquestes pinzellades de mestre de Disch que, tanmateix, no són suficients per aguantar una novel·la que, una vegada més, no està a l'altura del que n'esperava.
El problema és meu, ho sé, i és que d'un autor que va començar la seva carrera amb la potent Los genocidas i l'obra mestra absoluta Camp Concentration sempre en voldria llegir meravelles a aquell nivell, i, tot i que qualsevol llibre seu té alguna cosa, generalment no estan a l'altura del que tots sabem que era capaç.
R.M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada