HOODOO i BLUES

Hoodoo és el nom i la forma que adoptava la pràctica de la màgia en el cor de la comunitat negra nordamericana. Una barreja de tradicions paganes provinents d'àfrica, europa, cuba i dels mateixos natius americans. Era, com gairebé totes les pràctiques d'aquesta mena, una representació de l'home sobreposant-se a la naturalesa, un poder convocat per les persones a través conjurs i invocacions, plantejament contrari al de les religions organitzades, on l'únic que té poder és la divinitat. És per això que l'escriptor i estudiós de la cultura afroamericana Jean-Paul Levet afirma que la presència de la màgia en una comunitat qualsevol la converteix en un grup humà difícil de sotmetre. En definitiva, que la màgia, a banda del benefici que generava per si mateixa i del caràcter identitari que conferia a la comunitat negra, també era una manera de resistència.

Les Mojo hands són talismà més utilitzat en el Hoodoo. Aquest artefacte amb poders sobre naturals consisteix en una bossa de franel·la que pot ser omplerta amb diverses combinacions d'objectes i substàncies màgiques (ossos d'animals, herbes, monedes, minerals, cendres...), en una variació del conegut gris-gris utilitzat pel voodoo. De fet el Hoodoo és un fill bastard del que es coneix com a Voodoo de Louisiana. Gràcies a aquest talismà es poden aconseguir un munt de coses, des de provocar el desig sexual en una persona concreta fins a prevenir l'adulteri.

El Hoodoo Man(o woman), també conegut com a root doctor, snake doctor o two faced man, és l'individu a qui la comunitat reconeix la capacitat de convocar els poders del Hoodoo, l'administrador de talismans i amulets,  que també guarda els coneixements sobre lesplantes màgiques i els seus secrets. Sense cap mena de dubte la Hoodoo woman més cèlebre fou Marie Laveau(1794-1881), que l'any 1874 va arribar a aplegar dotze mil persones per presenciar els seus rituals a la vora del llac Pontchartrain durant el solstici d'estiu..

És normal que el blues, una música verdaderament popular dins la comunitat nordamericana, durant les dècades dels 20 i els 30 del segle XX, estigués en contacte directe amb aquestes pràctiques. Hi ha més d'una i més de dues llegendes sobre músics de blues que havien estat en contacte amb aquestes pràctiques, ja sigui per treure'n profit personal o perquè en van rebre els efectes per part d'un tercer. També hi ha un munt de cançons, com les que podeu escoltar a continuació, que fan referència directa a la pràctica del Hoodoo, és el que s'anomena Voodoo Blues:

CASEY BILL WELDON - I've been tricked (1937)

CHARLEY LINCOLN - Mojoe Blues (1927)

MA RAINEY - Louisiana Hoo Doo Blues (1925)

J.D. "Jelly Jaw" SHORT - Snake Doctor Blues

MEMPHIS MINNIE - Hoodoo Lady Blues



Ramon Mas