ZARDOZ (John Boorman, 1974)

Honestament, portava més de deu anys prorrogant el visionat d'aquesta pel·lícula. El motiu no és altre que els fotogrames on apareix Sean Connery vestit amb una mena de calçotets vermells, unes cartutxeres baixant-li creuades sobre el pit al pur estil leather, un bigoti que deixaria en ridúcul al mateix Charles Bronson, unes botes de cuir per sobre els genolls i una trena que li penja fins a mitja esquena. M'esperava una mena de Conan el bàrbar barrejat amb ciència ficció Kitsch de la pitjor mena, i Zardoz seguia allà, a la inacabable llista de pendents.

I si bé és cert que Connery es passeja amb una indumentària heroica totalment cripto-gai i que la resta de personatges no surten millor parats del disseny de vestuari, resulta que Zardoz m'ha semblat una de les pel·lícules de ciència ficció més interessants, originals i arriscades dels anys setanta.

En un món devastat per la gana i la misèria, Sean Connery i els seus companys compleixen amb la missió que els ha encomanat el seu déu, matar a tots els éssers humans, a qui ells anomenen "els brutals". Aquesta deitat, coneguda com a Zardoz, és un cap de pedra volador de mides col·lossals, que apareix cada canvi d'esatció per endur-se els seus cultius alhora predica l'extermini de la humanitat i els proporcina armes. Tot just a linici del metratge el protagonista s'amaga a l'interior del cap de pedra i va a parar a un món on tothom és jove i atractiu. Els habitants són dones i homes immortals que estan per davant en l'escala de l'evolució. El funcionament d'aquesta societat estranyíssima i marcadament psicotrònica, que difícilment hauria pogut estar concebuda abans del descobrient de l'LSD, es va desvetllant durant la segona meitat del metratge, on abunden les dissertacions filosòfiques i les escenes volgudament artístiques. 

Passa poc a la historia del cinema que quan algú s'embranca en una obra d'imaginació tan desbordant com aquesta, no parteixi d'una obra literària, sinó que sigui el mateix director el creador d'univers visual i conceptual que comença i acaba amb la pel·lícula. En aquest cas el gran John Boorman (El general, La selva esmeralda, L'exorcista II, Excalibur...) a més de fer de director, va produïr i escriure aquesta raresa única, a mig camí entre una distopia New Wave i l'experimentació psicodèlica, però també una pel·lícula d'aventures plena d'homes i dones alegrement semi-despullats.

Sé que per molta gent Zardoz és una pel·lícula fallida, fins i tot motiu d'innumerables acudits, cosa perfectament comprensible. Però si deixeu de banda el vestuari ridícul i la posada en escena kitsch, descobrireu una de les pel·lícules de ciència ficció més interessants dels anys 70's.


R.M.