Aquesta és sense cap mena de dubte una de les pel·lícules més esperades del Festival de Sitges d'enguany. Potser degut a la reputada trajectòria com a realitzador de videoclips del seu director, però més probablement perquè Scarlett Johansson es passeja en pilota picada durant bona part del metratge.
Parides a banda, Under the skin és una clàssica història d'extraterrestre que ve al nostre planeta a buscar alguna cosa que li manca. Tanmateix ni l'extraterrestre, ni allò que busca, ni la manera que té Jonathan Glazer de narrar-ho tot plegat és gens convencional. De fet es tracta d'un film eminentment estètic, carregat d'una força visual extraordinària, capaç de suplir els diàlegs amb simbolisme.
En certa manera el personatge interpretat per Scarlett Johansson recorda aquell memorable The man who fell to earth de David Bowie, com també hi recorda l'atmosfera d'estranyesa que domina la pel·lícula. Amb tot, a Under the skin li costa arrencar. Durant la primera hora l'espectador passa de la curiositat imperiosa a quedar-se atrapat en una mena de bucle visual que es va repetint sense acabar de dir res i al qual li sobren ben bé vint minuts. Això fa que, quan arriba l'interessantíssim tram final ja estiguis una mica esgotat, i que a la sensació un cop apareixen els crèdits hi hagi algunes notes d'avorriment.
Tot i això, Jonathan Glazer fa un acostament prou original a la ciència ficció com per aconseguir que la pel·lícula perduri en la retina dels espectadors durant una llarga temporada. Amb això vull dir que té alguns punts a favor per a esdevenir una peli de culte, sobretot gràcies a la direcció artística. Però això encara està per veure, per ara l'únic que podeu fer és anar-la a veure i opinar vosaltres mateixos.
Ramon Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada