Segles després del col·lapse, uns pocs humans viuen en unes societats tancades amb tots els privilegis anomenades ciutadelles, mentre que la gran majoria ha de sobreviure en una naturalesa contaminada i infèrtil, en les pitjors condicions. Per aconseguir llavors cultivables, els habitants de l'exterior s'han de dirigir als habitants de les ciutadelles, que els hi canvien per sang. Aquestes llavors, a més, estan bloquejades genèticament de manera que tinguin un sol us: les plantes que en surten tenen un sol cicle vital i no produeixen llavors noves) a canvi de sang. Un dia, la Vesper, una nena de 13 anys que viu a l'exterior amb el seu pare, un home paralitzat al seu llit que es comunica a través d'un dron, troba una noia al bosc. Per la seva aparença sembla que vingui d'una de les ciutadelles, i que és algú important. La noia, en veure les habilitats per a la biologia sintètica de la Vesper, li diu que si l'ajuden, portarà a la nena i el seu pare a la ciutadella.
És bastant probable que Vesper es converteixi en la pel·lícula de ciència ficció més important de l'any, i no tant pels conceptes que manega (ja que la gran majoria els hem vist o lllegit abans), com pel món que construeix. Amb un disseny de producció extraordinari, Vesper apel·la de manera inequívoca al sentit de la meravella de l'espectador, es tracta d'una pel·lícula d'aventures plena de tecnologia orgànica i vegetació fantàstica, d'imatges que et deixen amb la boca oberta i et transporten al cor d'un futur que és alhora una època fosca i plena de bellesa. Potser s'hi troba a faltar una mica més de rerefons filosòfic a l'estil de les grans pel·lícules de ciència-ficció de l'europa de l'est, de les que, crec, és digna hereva, però igualment és una meravella que cap fan del gènere s'hauria de perdre.
RM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada