SESSIÓ DOBLE D'ESCRIPTORS QUE TENEN CONVIDATS

Als escriptors no els agraden les visites. Els escriptors volen cases aïllades i ambients recollits on poder estar sols, immersos en les seves elucubracions mentals sense que els destorbin. És per això que, sovint, quan tenen convidats (desitjats o no) les coses acaben malament. Però als escriptors també els agrada que els hi facin massatges a l'ego. Volen admiradors, gent que hagi llegit els seus llibres i els hi digui que s'han emocionat fort, que els hi ha canviat la vida, o qualsevol altra bestiesa que els faci sentir que la seva feina té algun valor. Aquest és el teló de fons de les dues pel·lícules que us recomanem avui, una sessió doble bastant arti i lleugerament pedantesca, on veurem a escriptors necessitats d'adulació que comencen perdent la intimitat i acaben perdent els papers. 

INEXORABLE (Fabrice Du Welz, 2021)

Després d'haver assolit un èxit notable amb la seva novel·la Inexorable, i assetjat per la pressió que li provoca no poder baixar el llistó, l'escriptor Marcel Bellmer busca inspiració en una antiga mansió familiar, on s'ha instal·lat amb la seva dona i la seva filla. Un bon dia, però, un noia jove els hi porta el gos que se'ls hi havia escapat, i a poc a poc es va fent amiga de la nena i guanyant-se la confiança de la mare, que, en saber que no té llar, decideix acullir-la a la mansió. Aviat descobrim que la noia està fascinada per l'obra de Bellmer, i començarà un thriller intens, ple de secrets i escenes torbadores, dirigit amb mà de mestre pel ja consolidat Fabrice Du Welz (que va guanyar Sitges amb l'anterior Adoration). Un pel·lícula  que sap deixar el fet creatiu i la reflexió sobre l'escriptura en segon pla, per endinsar-nos en una tempesta de relacions humanes destructives i de fantasmes personals. Les interpretacions són de pell de gallina, i el resultat final, un meravellós thriller d'autor, molt frances, o sigui tòrrid, tèrbol i delicat.

MOTHER! (Darren Aronofsky, 2017)

Un altre escriptor en crisi creativa, que comparteix una casa immensa amb la seva dona (magnífic el paper de Jennifer Lawrence), una bonica jove que es desviu per ell i perquè la seva creativitat flueixi. L'home necessita pau, calma i inspiració, tanmateix quan comencen a aparèixer personatges estranys a picar la porta, els acull i deixa que s'immisueixin en aquesta vida que ell reclamava solitària. La dona, es sent incòmoda i intenta fer fora els convidats del marit, però la cosa s'anirà enrarint a un ritme diabòlic, enllaçant les escenes amb la lògica pròpia dels malsons, i un crescendo que excedeix, de molt el que l'espectador havia previst. Això si, en cap moment s'oblida del metadiscurs sobre el fet creatiu, la inspiració, l'egocentrisme, la necessitat de reconeixement i tota la mandanga que envolta el poeta interpretat per Javeir Bardem. 

És sabut que quan Darren Aronofsky es posa pedant no hi ha qui el guanyi (ni qui l'aguanti). Si en voleu proves només heu de donar un cop d'ull a aquella mena de psalm newage insofrible titulat La fuente de la vida. Tanmateix, el director de Pi i de Black Swan, també sap com atrapar a l'espectador en el remoli de la bogeria, i com fer-li posar els pèls de punta. En el cas de Mother!, tot i no abandonar la grandiloqüència conceptual i les ganes de dir coses "profundes", estreny prou la trama i l'endinsa prou en el terror per fer-te empassar el seu discurs mentre gaudeixes d'una faula malsana i delirant. 

RM