L'INCINERADOR DE CADÀVERS (Juraj Herz, 1969)

El Dr Kopfrkingl és un personatge singular. Empleat al cementiri de la ciutat de Praga, en dirigeix el crematori amb devoció i amb la creença d'estar ajudant les ànimes a cercar un nou i millor cos on reencarnar-se (fruit de les seves creences budistes d'estar per casa i a una lectura una mica lliure del Llibre Tibetà dels Morts). Tot sovint recorda als futurs clients -però també a tothom que se li apropa- que setanta-cinc minuts de flames basten per deixar enrere aquesta vida de dolor, i permeten enlairar-se lliures les ànimes dels incinerats. Afegiu-hi una afecció desmesurada pels gats, un temperament obsessiu -que duu el Dr Kopfrkingl a anticipar l'adéu als difunts fent-los sempre una darrera passada amb la pinta abans de repassar-se ell mateix la ratlla del cap-, una progressiva fascinació per l'auge del nazisme (la història s'emmarca als anys trenta, amb la República Txeca a punt de ser invadida pels alemanys) i un fort desig sexual mal reprimit, i ja tindreu el retrat robot del protagonista d'aquest film. Una autèntica bomba de rellotgeria, que no triga a esclatar tan bon punt la barbàrie nazi s'instal·la a Praga i empara les seves derives mentals.

Premi a la millor pel·lícula al Festival de Sitges de 1972 (encara en la seva segona edició!), L'incinerador de cadàvers ha sobreviscut el pas del temps fort i ferm. Si bé alguns trets vanguardistes del nou cinema de l'època a dia d'avui grinyolen una mica i s'han convertit quasi en tics -l'abús de la veu en off, el blanc i negre un xic anacrònic i una certa grandiloqüència-, el muntatge del film impressiona encara ara, amb la superposició d'imatges de la realitat tangible del personatge amb les de les seves pulsions més reprimides i fins i tot deliris. A més, la interpretació minuciosa del personatge del Dr Kopfrkingl que fa Rudolf Hrušínský és extraordinària, i la història aconsegueix posar els pèls de punta.

Finalment m'agradaria afegir que -potser per algunes pinzellades còmiques puntuals (aportades per l'aparició de personatges secundaris grotescos)- i ha qui insisteix en veure L'incinerador de cadàvers com una comèdia molt negra; personalment jo no li trobo la intencionalitat còmica. Al contrari, és una pel·lícula que m'ha glaçat la sang.

PG