Happy Accidents és una comèdia romàntica disfressada de ciència-ficció -o al revés?-. L'argument no en deixa cap dubte: quan la Ruby, una novaiorquesa amb un llarg historial de relacions sentimentals fracassades, coneix en Sam, se'n enamora a l'instant. La seva peculiar manera de moure's, de parlar i de relacionar-se amb la gent la sedueixen de seguida. Ella pensa que potser les seves excentricitats siguin degudes a que procedeix de l'Amèrica profunda, i que una megalòpolis com Nova York li ve gran. La fascina l'entusiasme amb que ell gaudeix de qualsevol nimietat, i tot va bé fins que ell es veu forçat a confessar-li el seu gran secret: és un viatger del temps procedent de l'any 2470.
Les peces encaixen prou bé en aquesta pel·lícula de factura independent. La relació és tendra sense arribar a embafar, el sentit de l'humor és més aviat ximplet però resulta i la història conté el parell de girs de rigor en qualsevol film de viatges en el temps. A més, Brad Anderson juga molt bé la carta de la sospita en aquesta relació: Ruby dubta en tot moment del què li diu en Sam, de qui creu que potser l'estigui enganyant, però l'excusa és TAN inversemblant que ha de ser certa per força.
En resum, Happy Accidents no aporta res de nou, ni a la ciència-ficció ni a la comèdia romàntica. Però si voleu veure un film amable i amb final feliç, que s'ajusti a la premissa essencial de qualsevol pel·lícula romàntica -allò del "noi coneix noia --> noi perd noia --> noi recupera la noia --> final feliç-, amb aquesta passareu una bona estona.
PG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada