EX MACHINA (Alex Garland, 2015)

El programador informàtic Caleb Smith guanya un sorteig i com a premi se li atorga el dret a passar una setmana a la mansió del creador i cap de la companyia de software on treballa. Aquest -un multimilionari de mitjana edat, jove i excèntric- viu aïllat en una regió tan remota que només pot arribar-s'hi després d'un vol de més de dues hores en helicòpter. Després d'una recepció cordial, de seguida el cap posa damunt la taula el veritable motiu pel qual ha fet venir el seu programador informàtic estrella: vol que sotmeti al Test de Turing el prototip d'androide més evolucionat que està dissenyant, per verificar si és possible trobar errors en la seva intel·ligència artificial. Aviat, però, el que podria haver estat una setmana nedant en luxes i el somni de qualsevol trepa corporatiu, esdevé un thriller tens i paranoic per culpa de les inexplicables baixades de tensió de la casa intel·ligent on viuen, del caràcter erràtic i prepotent del cap i de la pertorbadora bellesa de l'androide que ha de ser examinada.

Ex machina és el reeixit debut com a director d'Alex Garland, guionista entre d'altres de l'exitosa 28 dies després (Danny Boyle, 2002). Bona prova en són el reconeixement del públic i la crítica, així com els nombrosos premis obtinguts per la pel·lícula britànica. 

Sense sortir del mainstream -va costar vora quinze milions de dòlars-, Ex Machina aconsegueix alliberar-se de les habituals limitacions subnormalitzants d'aquesta etiqueta i posa damunt la taula un munt d'elements interessants. Començant per l'agosarada posada en escena, que remet als clàssics  de la millor ciència-ficció cinematogràfica -potser la més evident sigui Blade Runner (Ridley Scott, 1982), encara que podríem trobar-ne d'altres-, la seva treballada fotografia i els dubtes que planteja: el paper de l'amor en la IA, les tensions entre el creador i la seva obra (al més pur estil Frankenstein i el seu monstre), la deshumanització de les persones i la seva inutilitat a partir del moment en què sigui possible crear robots intel·ligents, la finalitat real de les xarxes socials i els cercadors, si algun dia d'aquí a no gaire prenen consciència i es transformen en una incipient intel·ligència global...

Més enllà de l'entreteniment, Ex Machina suggereix una sèrie de reptes amb els que ens enfrontarem en un futur més que immediat, el que es plasmarà en els propers trenta o quaranta anys. O almenys això és el que asseguren alegrement a dia d'avui els gurús de Silicon Valley, els mateixos que apunten que en no massa temps la immortalitat serà possible i que les persones esdevindrem turistes en un món operat i controlat per robots intel·ligents.   

PG