EXPERIMENTER (Michael Almereyda, 2015)

El cinema la ciència ficció té la tendència d'allunyar-se descaradament de la ciència per endinsar-se en terrenys com l'acció, l'estètica o la filosofia. Per això una pel·lícula amb tan poca ficció i tanta ciència com Experimenter és un autèntic oasi. De fet en aquest cas ni hi ha ficció més enllà de la recreació de la biografia professional de Stanley Milgram, un dels psicòlegs socials més brillants i alhora polèmics del segle XX. Pel que fa a la realització també estem molt més a prop del documental que de la ficció.

L'any 1961 el professor Stanley Migram va dur a terme una sèrie d'experiments sobre la obediència a la universitat de Yale. L'experiment principal partia de fer creure a un subjecte que ell i un segon individu participaven en una prova sobre aprenentatge. Un dels dos faria de mestre i l'altre d'alumne. El que li tocava fer de mestre (l'autèntic subjecte d'estudi) havia de proporcionar descàrregues elèctriques a l'altre cada cop que fallava una de les respostes, unes descàrregues que gradualment anirien pujant d'intensitat. Evidentment aquestes descàrregues eren fingides, i el suposat alumne era part del personal científic, però això, el que les aplicava, no ho sabia.
Milgram volia saber en quin moment el subjecte es negava a aplicar les descàrregues i abandonava l'experiment per empatia amb la víctima. La seva idea era intentar entendre una mica més com era possible que durant el nazisme individus normals i corrents haguessin comès les atrocitats que se'ls havia ordenat sense oposar-hi cap mena de resistència.

La sorpresa amb què es va trobar el doctor Milgram, va ser que la immensa majoria dels individus amb qui va fer l'experiment van dur a terme les descàrregues fins al final, sense amb prou feines queixar-se, i sent conscients de què estaven causant un dany greu a la salut de l'altre individu. I que cap d'aquests individus va ser pressionat més que de paraula, amb una ordre clara i directe, a seguir endavant amb l'experiment.

Experimenter s'endinsa en aquesta experiència i en com el descobriment d'una tesi que ni el mateix Milgram havia esperat, va marcar profundament la seva vida i la seva carrera. Els experiments de Milgram, en la seva lectura més elemental, van mostrar a l'ésser humà com una criatura gregària i fàcil de manipular, cosa que no va ser ben digerida per bona part de la intel·lectualitat humanista del seu temps (i encara del nostre). També se'l va acusar d'haver enganyat els subjectes dels seus experiments al no dir-los realment a què es sotmetien.
D'altra banda, una de les tesis filosòfiques més interessants del psicòleg, i que li serveis per intentar justificar aquesta predisposició submisa de la humanitat, és que quan l'individu comença a viure en societat el coneixement s'especialitza (un sap molt d'electrònica, un altre de física, un altre d'agricultura...) i l'home perd el control sobre la totalitat de realitat, de manera que en molts aspectes de la vida es veu forçat a delegar la responsabilitat a algú teòricament més autoritzat que ell. Així és com l'individu nega la seva pròpia moral i la sotmet a la lògica que imposa el poder.

Una film independent senzill i contundent, amb una realització plena de detalls magnífics i més d'un joc metadocumental a la manera de la magnífica American Splendor. Un munt de de preguntes moralment incòmodes que ens recorden que el cinema també pot ser una eina de reflexió.

R.M.