El bevedor de vi de palma és una curiosa història fantàstica i de trànsit a la maduresa. Tot comença quan el protagonista -un jove fill de bona família que no fa res més que passar-se nit i dia bevent vi de palma-, es veu forçat a canviar de vida perquè el seu sagnador de vi de palma mor. Amb l'esperança de trobar-lo (i fer-lo tornar), el protagonista abandona el poble per buscar la Ciutat dels Morts, on es diu que van a parar tots els difunts. Durant el llarg camí, que durarà més de deu anys, el protagonista creuarà maleses, s'enfrontarà a fantasmes i multitud d'éssers curiosos (com el Senyor Mort, els "Éssers blancs" o els "Éssers famolencs", per exemple) i fins i tot es casarà.
Amos Tutuola (1920-1997) va ser força criticat a la Nigèria del seu temps per la seva rupestre tècnica literària (molt allunyada dels rígids patrons de l'anglès literari) i per una descripció colorista de l'africanitat que alguns van jutjar folclòrica i, fins a cert punt, còmplice del colonialisme. D'altres (com Emili Olcina, en el pròleg) no hi estan d'acord, apuntant que l'univers oníric d'El bevedor de vi de palma amaga una crítica al consumisme i mercantilisme força punyent.
D'una manera o d'una altra, aquesta història breu es llegeix amb un somriure i certs moments de perplexitat, perquè permet adonar-se que la picaresca, la sàtira i la fantasia (que en alguna escena recorda l'esperit del Costumari Català de Joan Amades) no són patrimoni exclusiu de la literatura europea, ni molt menys.
PG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada