CHOCKY (John Wyndham, 1963)

Feia dies que em plantejava si realment havia de fer aquesta ressenya. Generalment no tinc problemes per dir que un llibre m'ha dect, però quan es tracta d'un autor pel que sento tant respecte com John Wyndham, tots els matisos són pocs.

Chocky és la història d'en Matthew, un nen adoptat que de cop i volta comença a parlar sol. Quan els adults li pregunten assegura que juga amb en Chocky, i els seus pares dedueixen que es tracta d'un amic imaginari, com el que havia tingut la seva filla gran. Tanmateix unes sobtades habilitats en física i matemàtiques faran que els professors d'en Matthew comencin a sospitar que darrera Chocky hi ha alguna cosa més que un amic imaginari.

Narrativament és impecable, i tant els personatges com el desenvolupament de la història són francament entranyables. Tot i així, el lector aficionat al John Wyndham més polític i sociològic es troba davant d'una novel·la gairebé costumista, on l'únic element estrany és tractat d'una manera simpàtica i quasi ingènia. No és d'estranyar que Steven Spielberg en tingui els drets cinematogràfics, ja que, tot i que segurament no l'adaptarà mai, seria una bona pel·lícula amb"fantasia per a tota la família" com les que ell solia produïr als 80's.

Amb tot, si deixo de banda les expectatives prèvies amb que el vaig llegir, haig de reconèixer que Chocky és un bon llibre, i que, segurament, si l'hagués llegit amb dotze o tretze anys ara seria el meu llibre preferit de tots els temps.

R.M.