CRÒNICA SITGES 2014 - THE BABADOOK

THE BABADOOK (Jennifer Kent, 2014)

Quan escric això no fa ni sis hores que he sortit de la projecció de The Babadook, i mentre hi penso encara em puja un calfred per la columna i la pell de gallina m'envaeix els braços. Feia molt temps que no veia una pel·lícula de terror que s'acostés tant al meu ideal, no exagero.

L'argument resulta tant típic que, a priori, no garanteix res, tanmateix el domini de l'atmosfera, els tempos impecables, el càsting, el guió, l'us del so i l'encert espaterrant en gairebé tots els aspectes que importen a l'hora de realitzar una pel·lícula, converteixen The Babadook en un clàssic instantani del cinema de terror.

Un nen problemàtic i la seva mare conviuen amb el trauma de la mort del pare el mateix dia del naixement del fill. El nen no pare quiet i veu monstres imaginaris per tot arreu. La mare, exhausta a perpetuïtat, fa el què pot i una mica més per tirar endavant. Un bon dia reben un llibre infantil que parla sobre un monstre anomenat Babadook, i que, d'alguna manera, sembla amenaçar-los.

Una combinació sublim de terror psicològic i fantàstic, de metàfora i monstre, d'infern familiar i possessió infernal, converteixen en aquest film en una historia plena de llocs comuns, i tanmateix difícil de comparar. Un punt de Repulsió de Polanski, un altre de les llegendes de l'home del sac i molt de descomposició familiar, s'uneixen en una pel·lícula molt tensa, que arriba a fer-se insuportablement dolorosa. Aquí el món de la imaginació no és un alleujament, sinó una transfiguració dels nostres patiments més íntims. 

Hi ha alguns recursos habituals en el terror fantàstic, però els posa al servei d'una història psicològica, pensada al mil·límetre, on cada pla (n'estic segur) vol dir molt més del què n'extreus en un primer visionat. Una pel·lícula que creix i creix dins teu un cos s'encenen els llums de la sala. Insisteixo, només fa sis hores que l'he acabat de veure per primer cop, i cada vegada que hi penso em sembla més immensa, més deliciosament pertorbadora, més terriblement lúcida i intel·ligent.

Ramon Mas