THE SACRAMENT (Ti West, 2013)

Fa gairebé tres anys vaig dedicar a Ti West un article breu on l'apuntava com un dels grans valors del cinema de terror contemporani, em reafirmo en les meves paraules i, a més, em trec el barret davant la versatilitat demostrada a The Sacrament una pel·lícula que, tot i fer estremir, difícilment pot ser considerada d'horror. Després de dirigir un parell de segments més aviat mediocres en pel·lícules col·lectives, el 2013 West va tornava al llargmetratge per la porta gran, ja consolidat com un dels homes a tenir en compte, i és que The Sacrament va ser projectada a la cerimònia de clausura del Festival de Sitges del mateix any, on va deixar sense paraules a la concurrència.

En aquesta ocasió West fa un canvi de registre, deixa de banda el terror atmosfèric i agafa les regnes del fals documental (pur found footage) per filmar una pel·lícula que s'endinsa en la nostra condició de ramat, en el sentit literal. Els protagonistes de The Sacrament són tres joves col·laboradors de la revista Vice que es proposen filmar un reportatge sobre la comunitat religiosa que ha captat la germana d'un d'ells, una mena de secta cristiana que s'ha construït una minúscula societat utòpica a la selva.

West ens mostra un poblet ideal, on tothom sembla haver trobat la felicitat gràcies al "pare", l'home que els ha salvat de la societat tòxica que ens enverina a tots. Una mena de camp de refugiats idílic, a les portes del qual hi ha homes armats, disposats a defensar-se de les amenaces exteriors. Evidentment, no tot és el que sembla. Fortament inspirada en casos reals com el del reverend Jim Jones, The sacrament s'endinsa en les arrels del fanatisme religiós, i, sobretot, mostra com els individus més fràgils s'aferren a la fè (política o religiosa). Tanmateix, quan un element extern contradiu la visió del fanàtic, tot el constructe s'ensorra, i comença la por.

No sé si la revista Vice està al darrera de la producció del film, però el que es fa patent, una vegada més, és la frivolitat d'aquest mitjà, amb el seu discurs conscienciat de fira i la seva pretesa intel·lectualitat moderna que es tradueix en reportatges sensacionalistes i una buidor dissimulada a base de focs d'artifici. La pel·lícula no critica obertament a Vice, tanmateix, al començament del documental, quan s'explica el concepte periodístic de Vice, que envia aquests nois a fer un reportatge sobre la secta, a West se li veu la ironia per sota el nas.

Tres hurres per Ti West!


Ramon Mas