LA GENT BLAVA DELS APALATXES

Durant molts anys, pels EEUU va córrer el rumor que a la Serra dels Apalatxes hi vivia gent d'un color estrany. Ni pell-roges, ni negres, ni tampoc blancs: persones de color blau. En aquella època -parlem del segle XIX i principis del XX- els Apalatxes eren una regió isolada de la resta dels EEUU, poblada per immigrants britànics dedicats, en la seva majoria, a l'agricultura i mineria. En un escenari així, no era estrany que els mites i llegendes hi proliferessin com bolets.

Els Apalatxes: com les Hurdes o el Lluçanès però amb més glamour

Per treure'n l'entrellat, durant els anys 70 del segle XX l'hematòleg Dr. Madison Cawein III, de la Clínica Mèdica Lexington de la Universitat de Kentucky, va decidir ficar-hi el nas. I no només va descobrir que el que es deia era cert, sinó que a més féu una sèrie de troballes sorprenents que transmeté al món en el seu llibre La gent blava de Troublesome Creek (1982).

L'origen de tot plegat va ser la família Fugate, descendent d'un orfe francès -Martin Fugate- emigrat als Apalatxes a principis del segle XIX, i de qui es diu que ja se'n va anar blau d'Europa. Els Fugate patien una rara malaltia congènita i recessiva anomenada methemoglobinemia, consistent, a grans trets, en la manca d'oxigen als músculs del cos. En conseqüència, els llavis, pell i sang dels qui la pateixen prenen aquest color tan peculiar. 

La darrera notícia que hi ha sobre els Fugate és el naixement de Benjamin Stacy Fugate el 1975, tan blau que es diu que a la clínica van haver de fer-li una transfusió de sang immediata, poc abans que aparegués la seva àvia per reclamar-lo i endur-se'l. Actualment els Fugate que queden vius no responen els crits de sirena de la premsa: es diu que estan enfadats per les insinuacions d'endogàmia que se'ls van fer en descobrir la seva peculiar coloració.

Pere Grament