Amics, La Escuela Moderna, el fantàstic fanzine editat pels germans Amat (Uri & Kiko), ha passat a millor vida. Després de 8 anys delectant-nos amb articles memorables sobre música, literatura i política (en definitiva: contracultura de paladar fi), els amics de l'escola moderna s'acomiaden amb un número final d'anar-hi fort. Però no patiu, perquè al seu Blog seguiran penjats tots els zines en pdf per aquells que vulguin completar la col·lecció o descobrir-lo per primer cop. I és que en set números (comença al zero), els germans Amat i els seus col·laboradors ens han delectat amb infinitat d'articles -o més ben dit himnes- a favor de Kurt Vonnegut, Grant Morrisson, els situacionistes, Flann O'Brien, l'alcohol entre amics, Jim Dodge, el coleccionisme de discos, el terrorisme hippi dels seixantes i tantes altres coses que ens fan venir ganes de cridar ¡visca!. I en contra de tota la merda haguda i per haver.
A part, el blog conté centenars d'articles breus i entrevistes a herois de la contracultura local que no apareixen a la versió en paper.
 |
| La increïble portada del número final de La Escuela Moderna |
Des de Les Males Herbes lamentem molt aquesta desaparició. No només pel gust amb que descobríem el contingut de cada número nou, ni per la infinitat de grups i llibres que han entrat a les nostres vides a través de La Escuela Moderna, sinó perquè de no ser per ells això nostre ni tan sols existiria. És un fet, amics, els dos responsables de Les Males Herbes ens vam conèixer en una festa de presentació de La Escuela Moderna, concretament del número 5, aparegut l'abril del 2009, on tocaven, entre d'altres, els Biscuit. En Roger Pelaez, que havia col·laborat en tots els nostres fanzines anteriors, així com amb La Escuela Moderna, ens va presentar amb una frase semblant a "ei! a tots dos us molen les merdes aquestes de marcianus i platillus voladors atacant montserrat i les conspiracions de robots gegants amb polles bicèfales que disparen raigs làsers, hauríeu de fer alguna cosa junts on surti en Montilla fincant-se catalunya en miniatura pel cul... etc" típica presentació formal pròpia de l'amic Pelàies. Els tres estàvem rotundament ebris, però per una vegada a la vida tot el que vam planificar entre exabruptes alcohòlics va ser dut a la realitat, la veritat és que encara no ens en sabem avenir.
 |
| el cartell de la festa en qüestió |
Des d'aquí el nostre condol per la mort d'aquest fanzine meravellós, però com deia un bon amic que ja no hi és: no hi ha mort més digne que la mort triada.
Us adjuntem el pdf. de l'últim número, el trobareu aquí.
Tota la resta aquí:
Ramon Mas
Escrits
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari