En aquest recull de contes d'Isle-Adam editat per Alianza Editorial ens trobem amb un mostrari del millor repertori de l'escriptor francès. Alguns dels trets definidors de la seva prosa hi són presents: la preeminència d'allò que és oníric i fantàstic per sobre del materialisme burgès, el sarcasme, o el gust per les formes aristocràtiques en decadència.
S'ha parlat molt sobre els paral·lelismes entre la vida d'Isle-Adam (últim descendent d'un llinatge d'aristòcrates bretons arruïnats) i la seva obra, fins el punt que es diu que en la seva vellesa l'home confonia ambdues deliberadament.
Pel meu gust, en aquesta antologia hi ha alguns relats massa carregats d'artificiositat cortesana, d'una poesia en excés barroca, però també n'hi ha de més directes i punyents.
Per exemple Intersigne, una deliciosa història de terror fantàstic que juga amb la idea dels somnis premonitoris, o El convidat de les últimes festes, on assistim a la dissoluta vetllada d'uns joves aristòcrates parisins interrompuda per l'aparició d'un botxí sàdic i escapat d'un psiquiàtric. També em semblen interessants Impaciència de la multitud i Duke of Portland, dos relats basats en fets històrics reals però retorçants fins el punt de fer venir esgarrifances.
Per exemple Intersigne, una deliciosa història de terror fantàstic que juga amb la idea dels somnis premonitoris, o El convidat de les últimes festes, on assistim a la dissoluta vetllada d'uns joves aristòcrates parisins interrompuda per l'aparició d'un botxí sàdic i escapat d'un psiquiàtric. També em semblen interessants Impaciència de la multitud i Duke of Portland, dos relats basats en fets històrics reals però retorçants fins el punt de fer venir esgarrifances.
PG
Escrits
.jpg)
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari